quan lluna plena s'ablami! Farem un pacte de sang, una conjura de ràbia que
ens faci estalvis del seny que ens té la soga filada! Company, mosseguem la
vida.
[email protected]
SETÈ ANY DESEMBRE de 2012
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
EDITORIAL Aquests dies són més aviat convulsos i complicats en el món que ens toca més a la vora, que és el de l’ensenyament. Fa uns mesos va saltar la notícia que a la reforma que està plantejant el govern del PP no hi ha contemplat el batxillerat escènic, i que l’artístic hi queda molt canviat, i no pas per bé. Per això tothom ja s’ha començat a mobilitzar des de diferents estaments (polític, d’ensenyament, d’escoles, d’alumnes, de federacions diverses...). I esperem que les coses vagin bé.
Núm.
218
N’OSONA i SASHA !!! N’Osona són la Joana González, la Núria Sayós, la Bruna González i en Roger Bosch. I en Sasha és en Sasha. (o no) I toquen (alguna cosa toquen). I canten. I... Demà divendres, a 2/4 de dotze del vespre Actuen de nou a LA TERRA. Diuen que no ens podem perdre aquest espectacle tan impressionant. O sia que ja ho sabeu. Si els voleu veure en acció i sentir i escoltar, aneu-hi, que tots hi serem
Fa pocs dies ha saltat l’altra notícia: Que aquesta reforma pretén acabar amb el sistema d’immersió lingüística que ha procurat cohesió i convivència en aquest país des dels primers dies de la democràcia postfranquista.
ATENCIÓ: Aquest dibuix sobre el Treball de Recerca és molt i molt i molt important per la gent de segon. Mireu-lo bé. I els de primer, ja podeu començar a veure què passa. I que no us passi res. I, sobretot, que no us passi el temps sense que us n’adoneu. Apa!
EL GRAN JOC DEL BATXILLERAT Si us trobeu entre dues i sis persones al voltant d’aquesta capsa és que esteu a punt de viure o reviure unes de les aventures més sorprenents de les vostres vides: la de ser estudiant de batxillerat a l’Escola d’Art de Vic. Amb aquesta introducció comencen les instruccions del “Gran Joc del Batxillerat a l’Escola d’Art” que els alumnes de Dibuix Tècnic de segon de batxillerat han estat elaborant al llarg del primer trimestre, com a pràctica d’Autocad. De moment se n’ha produït una única unitat experimental i el joc està en fase de rodatge. Veurem si més endavant se’n poden fer més unitats... per encàrrec!
En el fons, queda clar que aquesta reforma per al govern espanyol i del partit que el té és una eina per a aconseguir l’enfrontament social a Catalunya, la recentralització de les polítiques educatives, l’espanyolització dels continguts i la imposició d’una metodologia educativa retrògada de continguts i procediments de les èpoques franquistes, contra l’escola democràtica, descentralitzada i participativa, l’afavoriment de l’escola privada, l’acceleració del procés de substitució lingüística, la dispersió de la unitat aconseguida en l’objectiu del referèndum... Un atac, en tota regla a un poble i a la seva voluntat i convivència. I així estem. I ara, a veure què fa contra això cada un de nosaltres. FdR .VISITA
DE RAMON ERRA
L’escriptor Ramon Erra va venir a parlar amb els alumnes de primer, que s’han llegit el seu llibre La flor blanca de l’estramoni. La xerrada va ser a l’Institut del Teatre i va consistir bàsicament a respondre a les preguntes que li feien els alumnes. Preguntes sobre el llibre, sobre aspectes concrets dels contes (a veure què va passar entre l’ós i la senyora Margot, a veure què volien dir certs elements o escenes del contes...) o sobre la seva tasca d’escriptor.
LES FIRES DE NADAL A L’EART Els qui vau venir ja ho sabeu. Les fires Oh!Riginals i Fir aH! Que es van fer a l’Escola aquests dies de festa I de pont han anat molt bé. Moltes parades, molts visitants, molt d’ambient (molt de fred) i molt de tot.
El joc desplegat damunt la taula: Hi podeu veure les targetes d’activitats que cal fer per aconseguir reunir els 61 crèdits necessaris per obtenir el títol, les d’entrebancs que us podeu trobar, així com els bitllets d’eartus, moneda de canvi que serveix per sufragar les despeses dels participants.
Vista de la partida inaugural al bar de la Sara.
Entre altres coses, la sessió va servir per informar-nos que la literatura catalana ha perdut una gran obra mestra degut al soroll de la bateria d’un tal “Adjutori”. Resulta que Ramon Erra, que és de Santa Eulàlia de Puigoriol, hi té una casa al costat de la d’en Tori, i aquest estiu volia acabar una obra i no es podia concentrar. (Després va dir que era broma) La xerrada també va servir per saber que el dissabte passat l’escriptor va anar al concert de la Núria Graham (que tocava a Santa Eulàlia) i, segons va dir, li va agradar molt i molt. No va parar de dir-ho.
La setmana que ve publicarem un reportatge més ampli sobre la xerrada i el que va dir i el que va deixar de dir i tot això i tot allò i encara una mica més.
Un aspecte de la part de forja. (Foto: Jesús Romero)
Volem felicitar els alumnes (i també els exalumnes) que hi han participat. Les col·laboracions i implicacions en aquestes activitats que fa l’Escola són importants. I és important que la gent de Batxillerat i dels matins hi sigui i s’hi impliqui. Tots plegats vam fer un bon paper. Gràcies!
Mirant els nenjesusos dels Kitschiness. Al fons, la Carla Serrat. (Foto: Kitschiness)
SELECCIÓ POÈTICA Maria Mercè Marçal (1) Maria Mercè Marçal és la veu més important i alhora popular de l’anomenada generació dels 70, els poetes que comencen a publicar en aquesta dècada i que són, de fet, el relleu de les generacions afectades directament per la guerra. L’obra de Maria Mercè Marçal es caracteritza per una voluntat d’entroncar amb la tradició popular, però tenint com a referent la tradició de la poesia culta, des de l’edat mitjana a la contemporaneïtat, i per la recerca d’una veu poètica i personal com a dona. Lligada als seus interessos i activitats com a poeta i com a lluitadora per la normalització de la situació de la dona en la societat, hi ha la seva lluita política per l’alliberament de Catalunya i els Països Catalans, lluita que portarà a terme des de moviments socials i polítics. En aquest sentit, el primer poema que publiquem, “Divisa”, del seu primer llibre, és ben representatiu, i s’ha convertit en tota una divisa de la lluita feminista, nacional i de classe. “Lluna granada” és un dels seus poemes inspirats en les formes de la cançó popular. Els altres dos poemes, del seu segon llibre, són dues belles mostres de la seva poesia amorosa, que en aquesta etapa encara reflecteixen l’amor heterosexual, Més endavant, Marçal en la seva obra explorarà a fons el llenguatge poètic de l’amor homosexual. DIVISA A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
INDIGNANT !! S’ha rebut aquesta col·laboració i s’ha cregut oportú publicar-la avui mateix, ja que els fets són greus. Tan greus que en principi l’Escola diu que no pensa demanar més la cessió de l’espai de l’Institut del Teatre per activitats dels alumnes de Batxillerat, i no pensa fer-ho, simplement per vergonya. Els alumnes d’aquesta Escola, són dignes d’aquesta Escola? Es mereixen aquest tipus d’activitats que se’ls ofereixen? Simplement, NO
ELS “POLLUS” DE LA MARINA SERRALLONGA
En altres edicions del full de ruta se’ns ha demanat a els alumnes que respectem el nostre ambient. Ara no només s’ha comprovat que a molta gent de l’escola no l’importa deixar el terra fet una merda sinó que tampoc se saben comportar en certs llocs. Aquesta setmana hem acollit l’escriptor Ramon Erra a l’Institut del Teatre. Un cop acabada la conversa tots vàrem sortir a fora i jo em vaig deixar el gorro a dalt i el vaig pujar a buscar. Va ser molta la pena que vaig sentir en aquell moment. Ja buit, al terra del teatre hi havien mocadors utilitzats, porqueria, bosses de pipes o patates al terra... Resumint: alumnes de l’escola d'art, en teoria amants de la cultura i promotors d'aquesta, i tal i tal i tal... varen deixar el teatre (espai que s’hauria de considerar sagrat) fet un fàstic. Això ja no hauria de ser tema per reflexionar, ja va sent hora que aprenguem a respectar els llocs on anem. No ho estem fent i l’escola, per tant nosaltres, quedem en ridícul. Si no som capaços de respectar tampoc podrem exigir cap dret. El respecte i l’educació són els pilars bàsics de la coexistència i el paisatge no era la conseqüència del pas de gent respectuosa ni educada. Hauríem de prendre nota i intentar millorar una mica el nostre comportament en llocs públics. No ens importa quedar bé? Doncs que es noti.
FRASES Joan: Molt malament. Ho vas entendre al revés. Van dir "tubérculo" i vas entendre "ver tu culo". ( Aquí no me'n recordo del context, però suposo que la frase parla per si sola..) Víctor: Parla amb nosaltres i no amb la sabata! ( La Núria ens estava explicant un capítol del llibre del Tuson i s'anava tocant la sabata en comptes de mirar la gent que l’excoltava).
*
POEMOT SÀSHIC LLUNA GRANADA Company, mosseguem la vida! Que l’amor ens regui els llavis: Farem un pacte de sang quan lluna plena s’ablami! Farem un pacte de sang, una conjura de ràbia que ens faci estalvis del seny que ens té la soga filada! Company, mosseguem la vida sota la lluna granada. *
Amic, et citaré al cor d’una petxina. Petit ocell, ajoca’t en el pit de l’onada. Dóna’m la llengua, amor. Dóna’m la sal. I dóna’m també aquest dolç llangardaix que em duu follia quan s’enfila per l’herba. Ben a pleret, que ens hi atrapi l’alba.
Vine Apropa’t! Olor de carn, sang dolça. Cara amb cara, perfils units, Per fils cosits, per un instant. Mirada a les orelles. Orelles que se senten mirades, Xiuxiueig d’una respiració guardada que surt, poruga i tremolant de por, després s’amaga. I centre amb centre, acollida, amb mi, en mi, com si ens robéssim l’eternitat i sacrifiquéssim una part de l’ànima, com si res no fos a part de l’escalfor del frec de pells rosades. De la teva i la meva, les nostres i les nostres, retingudes pel temps que ens espera lluny d’aquí, per nosaltres. Però ja l’atraparem, encara no. Ja el perseguirem per por de què sigui massa lluny, De què es faci massa etern. Però ja el perseguirem, però encara no.
Víctor: un gat no pot fer mitja perquè no té els dits alineats. Natàlia Vega: Però llavors un cranc sí, perquè té pinces! (Aquí realment la Natàlia es va il·luminar...)
*
BLOC DE CINE Els meus pits són dos ocells engabiats quan els teus dits els cerquen per entre les fulles i les flors del vestit. Però quan fulles i flors cauen a terra –que el desig porta dalla!– són dos peixos que et fugen de les mans en les crestes nevades de la mar.
ELCONTE CURT RUPTURA Es van casar. Ell volia anar a Mèxic a fer la ruta del mezcal; ella, des de ben petita, havia volgut passar la lluna de mel a Disneyland. Jesús Alonso
Aquesta setmana es farà una recomanació de pel·lícules de directors essencials i poc coneguts pel gran públic al nostre país (que ja se sap que…) per l’edat o pel país d'on provenen. Innovadors i promotors de la poesia visual, les pel·lícules d'aquests homes “no tenen desperdici”. O sigui que apunteu: •ANDRÉI TARKOVSKI: Comparat amb Kubrick, va ser el més important director de la unió soviètica a Rússia. La seva primera pel·lícula (La infància d’Ivan) ja tenia, segons Ingmar Bergman, tot el necessari en una pel·lícula. Els títols següents van ser els últims dels set que va filmar: Nostàlgia (1983) i Sacrifici (1986) •WONG KAR-WAI: Juntament amb Christopher Doyle (el seu amic i director de fotografia) ha aconseguit tractar de manera molt acurada l’estètica en qualsevol producció. És, sens dubte, el director xinès que millor ha tractat l’apartat visual en el cinema, i ha insistit en ser sempre el guionista de les seves pel·lícules. Busqueu la seva filmografia perquè no té cap pel·lícula mediocre. Títols: La mà (2004), 2046 (2004). •ALEXANDR SOKUROV: Únic en la història del cinema en filmar una pel·lícula en una sola seqüència en steadicam. Aquest títol és indispensable: L’arca Russa (2002). També s’ha atrevit a passar a pantalla l’obra mestra de Goethe: Faust (2011), amb què va guanyar el Lleó d'Or al festival de Venècia i que solament per l’atreviment d’enfrontar-se a aquest text ja val la pena de ser vista. És molt recomanable la pel·lícula A cada uno su cine. Un seguit de 33 curtmetratges de 3 minuts, cada un d'un diferent director, entre els quals els dos últims. Dobrin Plamenov
